EL FINANÇAMENT DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES ESPANYOLES
Notícies relacionades: El recorte a las Universidades Valencianas hace peligrar los sueldos. 28/10/2008
El consell plantea una argucia para suplir el recorte a las Universidades. 29/10/2008
A la situació de les universitats Públiques de Madrid, s’ha afegit ara les de la Comunitat Valenciana després que els cinc rectors de les Universitats Públiques van conèixer extraoficialment que la quantitat nominal per al pròxim exercici suposaria un 25,22 % menys sobre allò que s’havia acordat pel Consell.
“De confirmar-se, significaria una situació absolutament insostenible, així com la impossibilitat de gestionar i assumir les despeses associades a les activitats ordinàries de les universitats”
Així mateix diversos rectors de les universitats catalanes i madrilenyes han manifestat la seua preocupació pels retalls en els Pressupostos Generals de l’Estat per a ciència i investigació motivats per la difícil conjuntura econòmica.
No obstant la ministra continua presentant la “Estrategia Universidad 2015” i el passat 23 d’octubre, en la Universitat de Santiago va manifestar que “una parte importante de la credibilidad de este proyecto está relacionada con la definición del model de financiación”.
Es tracta, de la consecució d’un pla plurianual, amb la vista posada en el 2015, que permeta a la universitat pública complir amb les seues funcions actuals, equilibrar el seu estat economic-financer i assumir noves responsabilitats. “Debe de ser un modelo de financiamiento sostenible i compartido, que garantice el servicio público de la universidad i fortalezca el futuro de la universidad pública, reconociendi, además, la búsqueda de la exceléncia docente e investigadora”.
Millor seria que la ministra explicara com s’aconseguixen les propostes que predica, amb els retalls pressupostaris, o si estes propostes tenen objectius ocults.</em>
Així mateix, entre les competències que la Secretaria d’Estat d’Universitats té, cal destacar:
1. La coordinació i la cooperació en matèria universitària amb les comunitats autònomes i el desenvolupament junt amb les comunitats autònomes de l’activitat de la Conferència General de Política Universitària
2. La promoció d’una gestió eficient de les universitats en el marc d’un sistema de finançament just, sostenible i compartit amb les CCAA
Seria desitjable conèixer que ha fet o està fent el Ministeri en este sentit. El que està clar és que no pot mirar cap un altre costat i tirar “balons fora” com ha fet amb les pagues extraordinàries del PDI.
Des que en l’any 1996 va finalitzar el traspàs de competències a les CCAA, la variació del finançament en el període de 1996 al 2006 referenciada als recursos disponibles per les universitats públiques, amb el Producte Interior Brut d’Espanya, ha passat de 0,835 a 0,853 %, respectivament (un creixement real net del 2,15 % en 11 anys).
El finançament és prou dispar segons la Comunitat Autònoma responsable de finançar la/les universitat/s i des de l’any 2000 el finançament va passar d’un model incrementalista a un basat en Contractes programa i plans plurianuals, de manera que són totalment transparents.
Malgrat les dificultats econòmiques, l’aposta política i econòmica per l’educació i investigació deu ser invertir en un futur en què el benestar de la societat espanyola siga millor i més just.
Però segons siga el govern de les CCAA, els seus objectius són distints.
Per exemple el de Madrid o València pareixen tindre un objectiu clar: privatitzar l’Ensenyança Superior.
En canvi a Castella-Lleó el pressupost per a les seues universitats s’incrementa en un 6%.
En altres no s’oculten dificultats, però aposten per mantindre el finançament existent fins ara.
Les universitats hauran de ser conseqüents amb la seua pròpia situació i la d’austeritat prevista. Així ho destaca el rector sevillà: “Hay que reforzar la apuesta por la educación”, inclús “un incremento” de les partides pressupostàries de les administracions públiques per a “pasar de la sociedad del ladrillo a la sociedad del conocimiento i adaptar financieramente la Universidad al modelo europeo”.
Els objectius de l’Educació Superior i de la reiterada societat del coneixement deuen estar per damunt dels vaivens competencials de les CCAA i per descomptat el bo universitari, ni resol els problemes de finançament, ni ajuda a aconseguir els objectius que es pretenen. Això si, potser satisfarà les apetències dels “amiguets”.