CCOO se sent molt decebuda amb l'Avantprojecte de Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) aprovat pel Consell de Ministres del Govern de coalició PSOE-UP, ja que no fa una aposta real per la universitat pública. Mentre que en tots els documents previs publicitats pel Ministeri d'Universitats s'ha considerat el personal de les universitats públiques com a sector prioritari quant a la planificació de l'ocupació pública, a l'avantprojecte aprovat s'ha eliminat aquest paràgraf. Aquest fet ens fa pensar que el Govern no vol adquirir cap compromís amb les universitats públiques malgrat reconèixer que les seves plantilles han patit una gran precarització i temporalitat a causa de l'aplicació de les taxes de reposició.
CCOO continua desconeixent la memòria econòmica que ha d'acompanyar l'Avantprojecte presentat i segueix qüestionant quan s'assolirà la inversió pública del 1% del PIB (l'única referència a finançament), tenint en compte que el propi Ministeri d'Universitats mateix no estableix cap termini per constituir, en el marc de la Conferència General de Política Universitària (on participen exclusivament l'Estat i les comunitats autònomes), una comissió que establirà el pla d'increment del finançament al sistema universitari públic fins a assolir l'objectiu esmentat.
Tampoc no podem comprendre com el govern que s'autodenomina el més progressista i social des de la instauració de la democràcia i que ha impulsat en determinats àmbits el diàleg social i la negociació col·lectiva, eludeix reiteradament aquest dret del personal dels cossos docents estatals (professorat titular i catedràtic d'universitat). Aquest professorat ha estat exclòs pel Ministeri d'Hisenda i Funció Pública de la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques i de les meses delegades i marginat pel Ministeri d'Universitats en no crear la Mesa Sectorial d'Universitats. Altres i altres professionals per les seves funcions i exercici sí que mereixen un tractament diferenciat; així, hi ha la Mesa Sectorial de Sanitat, de Justícia o d'Educació no universitària. No obstant això, el personal docent i investigador universitari funcionari, integrat per més de 41.500 professors i professores només tenen dret que se'ls reguli el salari, la carrera professional i les condicions de treball en reials decrets, en desenvolupaments legislatius de les comunitats autònomes o per agències de Qualitat externes. El Ministeri d'Universitats nega l'aplicació del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (TREBEP) a l'àmbit del professorat universitari funcionari.
I què dir de la comptabilitat tramposa que fa el Ministeri quant a la reducció de la temporalitat al 8% en excloure del còmput gairebé el 19% de professors i professores universitaris, integrat pel professorat Ajudant Doctor i el professorat associat de ciències de la salut. A aquest darrer col·lectiu, a més, se'l penalitza quant al tipus de contracte, ja que a la disposició final segona s'assenyala que el règim dels seus contractes serà temporal mentre que la resta de professorat associat tindrà contractes indefinits. És més, el Ministeri fins i tot modifica la Llei d'Incompatibilitat del personal al servei d'altres administracions públiques perquè puguin exercir llocs de treball a l'esfera docent com a professorat associat (disposició final primera).
Ens costa de comprendre la inclusió de la disposició final quarta de l'avantprojecte de LOSU, que modifica la Llei General de Salut Pública per establir els requisits acadèmics que ha de complir el títol habilitant per a la professió de Psicòleg General Sanitari.
No sabem si el Ministeri ha comès un error en incloure el professorat distingit en els processos d'estabilització contemplats a la disposició transitòria vuitena mitjançant processos de promoció interna. Realment és paradoxal que aquest sigui l'únic professorat que no serà avaluat per cap comissió.
Un altre element nou discordant que apareix a la Llei és que les comunitats autònomes puguin crear altres universitats públiques amb especificitats acadèmiques, suposem que similars a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo ja que es contemplen en la mateixa disposició addicional, la tercera, però no sabem en allò que poden esdevenir finalment.
A més, com ja comentem en comunicats anteriors, nombroses propostes de CCOO no han estat tingudes en compte (mesures de finançament, establiment d'una carrera acadèmica horitzontal i vertical, reconeixement ple de les acreditacions del professorat entre les agències autonòmiques i l'ANECA, …)
CCOO considera que la Llei presentada pel Ministeri d'Universitats no és la que mereix ni necessita la universitat espanyola, sinó que sembla que respongui a les demandes exercides per grups de pressió concrets. Finalitzada aquesta fase, CCOO presentarà als grups parlamentaris aquelles esmenes que no han estat considerades com a propostes de millora pel Ministeri. El que ha quedat clar amb la tramitació parlamentària de la modificació de la Llei de la Ciència i amb l'aprovació pel Consell de Ministres de l'Avantprojecte de la LOSU és que aquest govern no aposta ni per l'educació superior ni la ciència, i menys pel personal que la desenvolupa. Amb aquestes lleis serà molt complicat que la universitat contribuïsca al canvi de model productiu d'Espanya.
22 de junio de 2022
Secretaría de Universidad e Investigación